La EN 13432 de 2002 és una norma harmonitzada del Comite Europeu de normalització sobre les característiques  que un material ha de tenir per poder ser definit biodegradable o compostable. El terme “compostable” es refereix a normes relacionades amb la toxicitat del material descompost si s’abandona en el medi ambient.

Aquesta norma porta per títol : “ Requisits dels envasos i embalatges valoritzables mitjançant compostatge i biodegradació. Programa d’assaig i de criteris d’evaluació per l’acceptació final de l’envàs o embalatge”.

Un dels objectius de la norma, consisteix en definir conceptes cada vegada més difosos però no sempre igual de clars, com la biodegradació, compostabilitat, materials biodegradables i compostables.

Segons la norma EN 13432, un material per ser definit “compostable” ha de tenir las característiques següents:

-Degradarse com a mínim el 90% en 6 mesos, si es sotmès a un ambient ric en diòxid de carboni. Aquests valors s’han de provar amb el mètode standar EN 14046 (que també rep el nom de ISO14855);

– Estar en contacte amb materials orgànics, quan al cap de tres mesos la masa de material ha d’estar constituïda com a mínim per el 90% de fragments de dimensions inferiors a 2mm.  Aquests valors han de provarse amb el mètode estandar EN 14045;

• El material no pot tenir efectes negatius sobre el procés de compostatge;
• Baixa concentració de metalls pesats incorporats en el material;
• Valors de pH dins dels límits establerts;
• Contingut salí dins dels límits establerts;
• Concentració de sòlids volàtils dins dels límits establerts;
• Concentració de nitrogen, fòsfor, magnesi i potassi dins del límits establerts;