BIODEGRADABILITAT

La biodegradabilitat és la capacitat que tenen les substàncies i els materials orgànics de descomposarse en substàncies més senzilles degut a l’activitat enzimàtica dels microorganismes.  Quan es completa /s’acaba el procés biològic, s’obté la transformació total de les substàncies orgàniques inicials en molècules inorgàniques simples com l’aigua, diòxid de carboni i metà.

El fenomen de la biodegradació forma part del cicle natural de la vida a la terra, basat en el carboni.  Gracies a l’activitat de la fotosíntesis de plantes i algues, i a la inesgotable energia solar, el diòxid de carboni de l’atmosfera s’absorbeix per sintetitzar els sucres i les demes substàncies utilitzades per els vegetals per créixer i desenvolupar-se. A través de la cadena alimentària, el flux de matèria i energia passa de les plantes als herbívors i d’aquests als carnívors. Quan els organismes vegetals i animals es moren, els microorganismes –presents sempre en el medi ambient- es nodreixen del material orgànic mitjançant processos de biodegradació que alliberan aigua i diòxid de carboni a l’atmosfera, tancant-se així el cicle.

Imitant i valoritzant aquest processos naturals, també els residus orgànics de les activitats humanes poden eliminar-se mitjançant la biodegradació.

Per que aquesta operació sigui eficaç es necessari identificar l’ambient ideal en el que aquest fenomen pugui ser maximitzat i es precís definir un temps de duració del procés que sigui “industrialitzable” i compatible amb el ritme de producció d’aquests residus orgànics.

La naturalesa de cada residu orgànic te el seu temps de degradació, palla i fusta necessiten més temps que el midó i la cel·lulosa.  De la mateixa manera, en ambients freds i secs els processos de biodegradació són més lents que en ambients càlids i humits.

Això significa que la biodegradació depèn molt de la naturalesa química de la substància o matèria que es vulgui biodegradar i del ambient de la biodegradació.  Els ambients en els quals la biodegradació va a bon ritme i que permeten una gestió industrial, són els del compostatge i de la digestió anaeròbica.

Per tant, en aquest sistemes, es poden tractar residus sòlids orgànics, inclosos els processats (per exemple el plàstic biodegradable) que tenen una velocitat de biodegradació compatible amb aquests tractaments. En el cas del compostatge, s’obtindrà un compost madur (que és un fertilitzant) i en el cas de la digestió anaeròbica (seguida de l’estabilització en compostatge) s’obtindrà biogàs (i amb conseqüència energia)i compost.

Un altre ambient biològicament actiu es el sòl: alguns materials es poden biodegradar totalment allà mateix i aquesta propietat es pot aprofitar en algunes aplicacions especifiques com per exemple en el encoixinat acolchado (cobriment del sòl)

COMPOSTABILIDAD

La compostabilidad es la capacitat d’un material orgànic de transformar-se en compost mitjançant el procés de compostatge. Aquest procés aprofita la biodegrabilitat dels materials orgànics inicials per transformar-los en un producte final que pren el nom de compost. El compost per tant, el es el fruit de la desintegració i biodegradació aeròbica (presencia d’oxigen) de material (en general residus) orgànics :  el compost madur s’assembla a un substrat fèrtil i per la seva riquesa en substàncies orgàniques i s’utilitza com a fertilitzant.

 El compostatge és pot fer a nivell casolà a escala molt petita o a nivell industrial.  Aquest últim s’alimenta amb residus orgànics que provenen de les llars i de residus de produccions agrícoles i d’altres sectors i es dur a terme en plantes especifiques que garanteixen la correcta gestió de procés.

 El que succeeix a la planta de compostatge no és molt diferent del que a vegades es pot veure al camp:  Piles de material orgànic, (residus, excrements, serradures, encenalls, etc.), produeixen calor i exhalen vapor com si estiguessin cremant però sense flama. En realitat en aquestes piles s’està fent la biodegradació a càrrec de microorganismes que consumeixen les substàncies nutritives i transformen el residu inicial en un conjunt de substàncies orgàniques anomenades compost.

A les plantes industrials, aquest producte s’esterilitza i estabilitza per que manqui de microbis patògens i de material putrescible. A més a més, abans de la seva comercialització, es controla la seva qualitat, puix que ha de complir una sèrie de requisits establerts per la llei.